El Paradigma

Descripció

El Paradigma és un article de Fe. Tot pivota al voltant d’un personatge central que revestit d’una aparença solar, juga el paper de la figura de Crist, on absolutament tot gira al seu voltant. La Transfiguració és el tema central del Paradigma. La figura solar transcendeix les divinitats helíaques antigues: el seu gest i el llibre que agafa amb força delaten la seva naturalesa superior.

Com diu Goethe, el Sol és com l’esperit que no s’apaga mai per moltes nits i turments que visquem, i, encara que en definitiva tot sembli acabar amb la mort, els humans sempre tenim l’esperança de perdurar en l’esperit. Per això el mussol ens acompanya en aquest quadre -també hi és present en el Dionisus-, és la figura que ens guia a través de la foscor. Tant a una obra com a l’altre el mussol apareix a la vora d’una figura capital, d’una figura que és com la font de la vida; el seu rol és justament la del guia que, un cop ens hem perdut en un món sumit en la fosca nit dels temps, ens ajuda a trobar el camí des de les altures per conduir-nos a un port segur.

El Paradigma reflexa molts nivells de comprensió. En els darrers anys he anat aprofundint en la composició jeràrquica. Els temes tenen un centre, una significació al voltant de la qual orbita la resta. Ara bé, l’aparició d’aquesta complexitat demana una lectura en diferents nivells o estrats, que es deriven de mode axial d’aquest centre de significació. Tot remet al nucli de significat, allò que transfigura tots els elements de la obra, però dins d’aquest procés, produït gràcies a la lectura simbòlica, hi trobem una diferenciació per nivells.

Detalls del projecte