Sobre l’Art Orgànic
Durant molts anys he considerat que la meva obra era una obra ‘orgànica’. El període creatiu que avarca des de l’any 2003 al 2005 s’emmarca plenament dins d’aquest pensament. Però que entenc per obra orgànica exactament i quina relació té amb el posterior desenvolupament que proposa la Transfiguració?
l’Art Orgànic sempre s’ha guiat per la voluntat de crear ‘obres totals’, obres enciclopèdiques que són un món en si mateix, amb les seves pròpies lògiques i estructures que donen forma al contingut que les anima. l’Art Orgànic promou la visió d’un cosmos divers però integrador, on els complementaris habiten un espai comú i es donen sentit entre ells. L’espectador s’ha de sentir atret inevitablement cap aquesta finestra exòtica.
Existia la intenció d’incloure una gran varietat de formes, criatures i elements per mostrar afinitats i diferències entre ells. D’alguna forma l’obra s’entén com un món, on trobem justament tota una relació de característiques que m’interessa posar en contrast. L’artista crea un món per a un hipotètic espectador que haurà d’observar l’obra atentament si la vol gaudir en tot el seu esplendor.
Aquesta aposta va fer necessària la creació de ritmes compositius, d’estructures compositives que facilitessin l’agrupació dels elements i que alhora també ajudessin a comprendre visualment la imatge. Crec que és important posar en relleu el paper que té la música en aquest plantejament. Si bé formalment les diferències són insalvables crec que la idea de ritme, així com la dels ‘silencis’ són perfectament extrapolables a la pintura. Perquè no només es poden adaptar estructures o figures musicals a la pintura sinó que a sobre funcionen, permeten organitzar correctament les obres. A més, i això ho he agraït moltes vegades, la música pot donar solucions, eines per resoldre composicions que a vegades no hi ha manera de tirar endavant.
Els principis de l’Art Orgànic també són extensibles a les composicions abstractes. De fet, tota la teoria referent a l’organicisme’ no es decanta en absolut cap a la figuració, els seus principis són aplicables a diversos llenguatges plàstics. És més, en l’art abstracte es pot gaudir d’una puresa formal lliure de les confusions que a vegades trobem en la referencialitat, tot i que en cadascun dels llenguatges tenim l’oportunitat de manifestar les immenses possibilitats que ofereix l’Art Orgànic.
Vist en perspectiva es fa evident que el concepte d’organicisme ha mutat, ha evolucionat cap al concepte de la Transfiguració de forma progressiva i natural. És gràcies a l’art orgànic que vaig arribar al concepte de la Transfiguració. D’alguna forma la Transfiguració inclou els principis de l’art orgànic i els depura.
Si en les obres orgàniques es podien incloure elements gratuïts o intercanviables era perquè aquestes obres funcionaven a nivell compositiu però potser encara no a nivell conceptual. Ara bé, amb la Transfiguració les obres s’articulen primordialment a nivell conceptual -l’aportació de sentit a la obra- per després desenvolupar la composició a través de la qual es reflexa aquest concepte, idea o sentit.
És evident que amb l’Art Orgànic vaig gaudir d’una llibertat creativa majúscula que ha anat minvant a mesura que la Transfiguració ha anat agafant cos. D’alguna forma penso que la Transfiguració no és més que el mateix Art Orgànic que reclama major consciència sobre tots els elements que conformen les diferents composicions, i això dificulta i alenteix totes i cadascuna de les etapes en el desenvolupament de les obres.